f

Puede que te interesen:

Yo me lo guiso.: 11/15

SEGUIDORES

miércoles, 25 de noviembre de 2015

Rosquilletes de Castelló

Com porte més de la mitat de la meua vida vivint ací, ja puc dir que sóc de Castelló, encara que el meu cor sempre serà argent. També puc dir que vaig conéixer i vaig degustar les rosquilletes de la Mustia, tota una institució en la ciutat. Fins a 1990 segur va estar obert el forn del carrer Major, jo treballava ací al costat i baixàvem a per rosquilletes per a esmorzar o simplement anar picotejant
Este relat és només per a introduir un producte típic de Castelló, les rosquilletes, que no són "rosquillas", són uns palets rectes, però se'ls flama així, es mengen a totes hores i estan boníssimes!!!
Per primera vegada després de 28 anys ací, m'atrevisc a preparar-les, no és que siga difícil, l'elaboració és molt senzilla, però la veritat mai se m'havia ocorregut fer açò
Una companya de treball les va portar per a celebrar el seu complix i ens va passar la recepta, les vaig fer i ja de primera em van eixir molt bé! Així que se les escric ací mateix i avant amb les rosquilletes!!!



1 got (mesura) d'aigua 
1 got (mesura) d'oli 
un poc de sal 
1 pastilla de rent desfeta 
Farina, quantitat necessària.

PREPARACIÓ
En un bol mesclem l'aigua amb l'oli el rent i la sal, anem agregant farina i mesclant fins a formar una massa homogènia i plàstica. Deixem reposar mitja hora i després anem formant els palets que col·locarem sobre una font de forn sobre paper vegetal. Els podem agregar sobrassada, formatge, anxoves o pipes, al gust del consumidor, 
i al forn!!!





jueves, 19 de noviembre de 2015

EMOJI, más que una palabra, un SENTIMIENTO ☺♥

el más utilizado en 2015
















Se viene el de la PAELLA!!!                 
                                                                       
                                          Queremos el del MATE!!!
PUEDES FIRMAR AQUÍ !!!


jueves, 12 de noviembre de 2015

Rojo de Jueves


El frutillar   (Gabriela Mistral)
Vuela un olor delicado
y tímido y placentero,
delgado como la brisa,
íntimo como el aliento.
Lo había olvidado andando
campos de olores violentos
que se dicen y declaran
casi, casi como un grito.
Sí, sí, ya no recordaba
este aroma de embeleso.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...